Quan la teva visió et sembla massa gran

Ho has fet. Et vas asseure, vas escriure la visió i, per un moment, et vas sentir de meravella.

Després, potser l’endemà mateix al matí, va arribar una altra veu: Però tu qui et penses que ets?

Si t’ha passat, no ha anat res malament. De fet, sovint és senyal que has escrit una cosa de veritat.

Per què arriba el vertigen

Una visió de veritat és, per definició, més gran que la teva vida actual. La teva ment, que té la feina de mantenir-te segura i en terreny conegut, mira la distància i fa sonar l’alarma. El vertigen no és cap prova que la visió estigui equivocada. És la prova que et fa créixer.

Així que no encongeixis la visió perquè encaixi en la teva zona de confort. Dona’t, en canvi, alguna cosa on agafar-te.

Tres àncores

1. Llegeix-la cada dia. Cinc minuts, al matí o al vespre, en present. La familiaritat converteix l’«impossible» en «inusual», i l’«inusual» en «meu».

2. Recull proves. Cada setmana, anota una cosa, per petita que sigui, que s’hagi mogut en la direcció de la teva visió. Una conversa. Una consulta. Un límit que has sabut mantenir. Les petites proves donen fermesa a un gran somni.

3. Agafa fe en préstec. Els dies que no hi puguis creure, deixa que algú altre hi cregui per tu: una coach, una amiga, un cercle de dones que fan el mateix camí. Per a això mateix serveix un rusc.

Passos més petits, no una visió més petita

Si la visió t’aclapara, la resposta gairebé mai és voler menys. És fer avui un pas més petit. La mida del somni i la mida del pas següent són dues coses diferents.

Descobreix Beelieve in Your Vision