Rumb · 4 min de lectura
No et cal tot el mapa
Evelyn Mayes
3 d’octubre del 2026
Una de les coses que sento més sovint és: «Començaria, si pogués veure com acabarà sortint tot».
Ho entenc. Quan fa anys que carregues responsabilitats, aprens a preveure tots els escenaris. Però una visió no és un pla de projecte, i esperar a tenir tot el mapa és una de les maneres més amables, en aparença, de quedar-nos encallades.
Un llum, no un focus
Hi ha una imatge antiga que m’encanta: un llum per als teus passos. No un focus per a tota la vall: un llum. Prou claror per al pas següent i, quan l’hagis fet, prou per al de després.
Així és com funciona de veritat el rumb. No reps el pas cinc fins que no has fet el pas u.
La fe i la por et demanen el mateix
Tant la fe com la por et demanen que creguis en una cosa que encara no pots veure. La por imagina el pitjor i en diu realisme. La fe imagina la vida que t’encantaria viure i, tot i així, fa un pas cap a ella.
No cal que deixis de tenir por. Només cal que deixis que la fe triï el pas següent.
Un ritual setmanal de 15 minuts
Un cop per setmana (el diumenge al vespre va molt bé), seu amb la teva visió escrita i fes-te tres preguntes:
- Quin pas puc fer aquesta setmana, des d’on soc i amb el que tinc?
- Què se’m podria posar pel mig, i què faré quan passi?
- A qui ho podria explicar, per no carregar-ho tota sola?
Escriu les respostes. Després fes el pas, per petit que sigui. La setmana que ve, el llum haurà avançat.
Quan vam començar, la visió de l’Esther existia «només sobre el paper». Pas a pas, va acabar dirigint una ONG que va rebre una subvenció de 100.000 £.