Quan no saps què vols

«No sé què vull».

Ho sento a gairebé totes les primeres converses, normalment acompanyat d’una rialleta avergonyida, com si no saber-ho fos un defecte.

No ho és. Per la meva experiència, «no ho sé» molt poques vegades vol dir que no hi hagi res. Molt més sovint vol dir: no em sento a mi mateixa entre tot el soroll.

Per què la resposta es torna silenciosa

Quan has passat anys cuidant els altres (a la feina, a casa, a la teva comunitat), acabes sabent d’una manera meravellosa què necessita tothom. Els teus propis desitjos queden amb el volum abaixat, com una ràdio en una altra habitació. No han marxat. Simplement, sonen fluixet.

Així que la feina no és inventar-te un somni. És tornar a apujar el volum.

Una pràctica d’una setmana per fer silenci

Durant els propers set dies, prova això. Són deu minuts.

1. Seu en un lloc on no t’interrompin. Sense mòbil, sense llista.
2. Fes-te una sola pregunta: «Si ningú no s’hagués de sentir decebut, què m’encantaria?».
3. Escriu el que vingui, encara que sigui petit, encara que et sorprengui. Un matí més tranquil. Una feina d’una altra mena. Una habitació pròpia.
4. No ho resolguis. Aquesta setmana només escoltes, no planifiques.

Cap al tercer o quart dia, la majoria de dones veuen que hi ha unes quantes coses que tornen una vegada i una altra al paper. Val la pena parar-hi atenció.

En què t’has de fixar

Fixa’t en què et dona energia mentre ho escrius i en què et pesa. Fixa’t en quins desitjos són teus de veritat i quins pertanyen a les expectatives d’algú altre. La claredat poques vegades arriba com un llampec; arriba com un patró que per fi tens prou silenci per veure.

I si prefereixes no fer-ho sola, per a això mateix serveix una Clarity Call.

Reserva la teva Clarity Call gratuïta