El que et vol dir el teu neguit

Sobre el paper, potser la teva vida fa bona pinta. Molt bona, fins i tot. I, tanmateix, hi ha un neguit que no acabes de saber explicar: la sensació, un diumenge al vespre o a l’aparcament abans d’entrar a la feina, que hi falta alguna cosa.

Moltes de les dones amb qui treballo se’n senten culpables. Hauria d’estar agraïda. Hi ha gent amb problemes de veritat.

Vull oferir-te una altra manera de mirar-ho.

El neguit no és ingratitud

Pots estar agraïda per la teva vida i, alhora, notar que algunes parts se t’han fet petites. Totes dues coses són veritat al mateix temps. Una planta que ha omplert el test no és desagraïda amb el test.

Aquesta sensació d’inquietud sovint és el primer senyal que la teva visió intenta cridar-te l’atenció. Mereix curiositat, no vergonya.

Dos tipus de senyal

Quan m’assec amb una clienta, parem l’orella a dues coses:

• La insatisfacció: el que ja no pots tolerar. La reunió que et deixa buida. El paper que se t’ha fet petit. El costum de posar-te sempre l’última.
• L’anhel: el que desitges en silenci. Més sentit. Més descans. Una feina que sigui teva de veritat.

La insatisfacció et diu de què t’has d’allunyar. L’anhel et diu cap a on has d’anar. Necessites tots dos per trobar el teu rumb.

Prova-ho aquesta nit

Agafa un full de paper i traça una línia pel mig. A l’esquerra, escriu «El que ja no vull». A la dreta, «El que anhelo». Regala’t deu minuts de sinceritat.

Després rellegeix-ho, a poc a poc, com si ho hagués escrit una amiga molt estimada. Què voldries per a ella?

Parlem-ne en una Clarity Call